Simplement puc dir: brutal. És el que anava repetint mentre llegia la novel·la. És increïble com les pàgines d'aquest llibre t'absorbeixen sense tenir la possibilitat de deixar-te anar. Suzanne Collins és l'autora dels Jocs de la Fam i aconsegueix, amb un estil ràpid i clar, explicar una història increïble.
Al començar aquest llibre jo no sabia de què anava exactament. La meva amiga ho va encertar en dir-me que l'havia de llegir i no explicar-me el seu contingut. Per tant, no penso explicar de què tracte el llibre. La gent que l'ha llegit ja m'entendrà i la gent que encara no ho ha fet m'ho agrairà. Crec que la gràcia d'aquest llibre és començar-lo sense saber de què va la cosa. Al món de la Katniss hi has d'entrar sense saber res d'ell i tampoc d'ella. L'has d'anar coneixent de mica en mica, ell sol se't va obrint a mesura que vas llegint.
M'agradaria destacar que aquest llibre va dirigit a un públic molt ampli. L'editorial l'ha recollit com un llibre dirigit a uns lectors adolescents, però puc assegurar que una persona adulta gaudiria tant o més d'aquesta lectura. Collins sotmet als seus personatges a unes situacions extremes que fan sortir el millor i el pitjor de les persones. Són situacions que et fan plantejar com ho viuries tu. Series com la Katniss? La nostre protagonista. O bé series com en Peeta? O en Gale? És una novel·la que fa créixer molts sentiments dintre teu.
Podríem dir que al llibre conté dues incògnites que no deixen viure als lectors. T'obliguen a seguir llegint perquè és impossible saber què passarà. L'autora deixa amb un pam de nas al lectors més desperts i que creuen intuir com acabarà tot.
Els Jocs de la Fam és un trilogia. Amb el primer és resolt una de les incògnites que ja he mencionat abans, el problema és que en falta una i, a més, en sorgeixen de noves. L'autora no té pietat amb els seus lectors i els obliga està desperts fins altes hores de la matinada per acabar els tres llibres amb el mínim de temps possible.
Deixant a banda el llibre, he de mencionar que jo el vaig llegir amb la seva edició en català. No puc deixar de dir que la traducció és un pel pobre i existeixen algunes faltes d'ortografia i gramaticals que no agrada trobar-te mentre llegeixes. Sobretot al últim llibre de la trilogia n'aprecies unes quantes. Crec que és una llàstima que l'editorial no hagi posat més cura alhora de traduir el llibre ja que, com ja he dit, és fantàstic. Segons tinc entès la traducció al castellà és molt més acurada, però això ja va a gust del consumidor.
Us recomano el bloc de l'amiga que em va aconsellar que hem lleixis el llibre: http://dancingallthenight.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario