L'escarabat està sota la runa

És curiós com et canvia la vida d’un dia per l’altre. La seva vida era perfecta: una feina, una família, una casa, els amics, tot allò que et permet ser feliç. És dur per una persona veure com perd la seva llibertat. Un dia tot canvia, et capturen, et maltracten i et col·loquen a un lloc estrany, on veus una llum que entra per un forat minúscul.

Has lluitat per uns ideals, aquells que proporcionarien la felicitat de tothom, però aquests t’han portat disgustos i patiments. No menges, has perdut les ganes de viure. De tant en tant, veus que el forat per on entra la llum es fa més gran creus que, per fi, ets lliure, però aquella espurna d’esperança s’apaga al instant. 

Abans que pugis ensumar la teva llibertat aquella escletxa de llum desapareix quedant, com sempre, aquella llum tènue que només et permet somiar en el teu passat i en un futur que no podrà ser. Acabes pensant que ja no ets persona, alguna cosa menys que un animal. Respires per instint, però el teu cap ja no respon. Perds la noció del temps. T’has convertit en un ser estrany, no et reconeixes.

Ets semblant a un escarabat, capturat per un nen amb la intenció de fer-te mal. Arriba un dia en que aquells ideals pels quals has lluitat cauen i deixen l’escarabat sota la runa de sentiments i desitjos. 

Nota: aquesta redacció la vaig fer per l'examen escrit de Català. Havíem d'escriure el que volguéssim mentre que hi sortís "l'escarabat està sota la runa".