Endinsem-se al increïble món Jocs de la Fam

Simplement puc dir: brutal. És el que anava repetint mentre llegia la novel·la. És increïble com les pàgines d'aquest llibre t'absorbeixen sense tenir la possibilitat de deixar-te anar. Suzanne Collins és l'autora dels Jocs de la Fam i aconsegueix, amb un estil ràpid i clar, explicar una història increïble.

Al començar aquest llibre jo no sabia de què anava exactament. La meva amiga ho va encertar en dir-me que l'havia de llegir i no explicar-me el seu contingut. Per tant, no penso explicar de què tracte el llibre. La gent que l'ha llegit ja m'entendrà i la gent que encara no ho ha fet m'ho agrairà. Crec que la gràcia d'aquest llibre és començar-lo sense saber de què va la cosa. Al món de la Katniss hi has d'entrar sense saber res d'ell i tampoc d'ella. L'has d'anar coneixent de mica en mica, ell sol se't va obrint a mesura que vas llegint.

M'agradaria destacar que aquest llibre va dirigit a un públic molt ampli. L'editorial l'ha recollit com un llibre dirigit a uns lectors adolescents, però puc assegurar que una persona adulta gaudiria tant o més d'aquesta lectura. Collins sotmet als seus personatges a unes situacions extremes que fan sortir el millor i el pitjor de les persones. Són situacions que et fan plantejar com ho viuries tu. Series com la Katniss? La nostre protagonista. O bé series com en Peeta? O en Gale? És una novel·la que fa créixer molts sentiments dintre teu.

Podríem dir que al llibre conté dues incògnites que no deixen viure als lectors. T'obliguen a seguir llegint perquè és impossible saber què passarà. L'autora deixa amb un pam de nas al lectors més desperts i que creuen intuir com acabarà tot.

Els Jocs de la Fam és un trilogia. Amb el primer és resolt una de les incògnites que ja he mencionat abans, el problema és que en falta una i, a més, en sorgeixen de noves. L'autora no té pietat amb els seus lectors i els obliga està desperts fins altes hores de la matinada per acabar els tres llibres amb el mínim de temps possible.

Deixant a banda el llibre, he de mencionar que jo el vaig llegir amb la seva edició en català. No puc deixar de dir que la traducció és un pel pobre i existeixen algunes faltes d'ortografia i gramaticals que no agrada trobar-te mentre llegeixes. Sobretot al últim llibre de la trilogia n'aprecies unes quantes. Crec que és una llàstima que l'editorial no hagi posat més cura alhora de traduir el llibre ja que, com ja he dit, és fantàstic. Segons tinc entès la traducció al castellà és molt més acurada, però això ja va a gust del consumidor.

Us recomano el bloc de l'amiga que em va aconsellar que hem lleixis el llibre: http://dancingallthenight.blogspot.com/

L'escarabat està sota la runa

És curiós com et canvia la vida d’un dia per l’altre. La seva vida era perfecta: una feina, una família, una casa, els amics, tot allò que et permet ser feliç. És dur per una persona veure com perd la seva llibertat. Un dia tot canvia, et capturen, et maltracten i et col·loquen a un lloc estrany, on veus una llum que entra per un forat minúscul.

Has lluitat per uns ideals, aquells que proporcionarien la felicitat de tothom, però aquests t’han portat disgustos i patiments. No menges, has perdut les ganes de viure. De tant en tant, veus que el forat per on entra la llum es fa més gran creus que, per fi, ets lliure, però aquella espurna d’esperança s’apaga al instant. 

Abans que pugis ensumar la teva llibertat aquella escletxa de llum desapareix quedant, com sempre, aquella llum tènue que només et permet somiar en el teu passat i en un futur que no podrà ser. Acabes pensant que ja no ets persona, alguna cosa menys que un animal. Respires per instint, però el teu cap ja no respon. Perds la noció del temps. T’has convertit en un ser estrany, no et reconeixes.

Ets semblant a un escarabat, capturat per un nen amb la intenció de fer-te mal. Arriba un dia en que aquells ideals pels quals has lluitat cauen i deixen l’escarabat sota la runa de sentiments i desitjos. 

Nota: aquesta redacció la vaig fer per l'examen escrit de Català. Havíem d'escriure el que volguéssim mentre que hi sortís "l'escarabat està sota la runa".

Girona dona espai als cotxes elèctrics

A la plaça Catalunya, al centre de la ciutat de Girona, s'han preparat dues places de pàrquing amb un punt de càrrega elèctrica. Fins ara a Girona no hi havia cap espai preparat per aquests vehicles fins aquesta setmana passada.

Qualsevol persona que disposa d'un vehicle elèctric pur o un híbrid amb possibilitat d'endollar-lo per carregar la bateria per fer.ho a l'endoll ubicat en aquest espai. a recàrrega màxima és de dues hores i mentre es fa cal obtenir el tiquet corresponent a l'estacionament regulat de la zona blava i col·locar-lo al vehicle.

El regidor de Seguretat, Mobilitat i Via Pública de l’Ajuntament de Girona, Joan Alcalà, durant la presentació del nou punt de recàrrega de vehicles elèctrics.

Per poder utilitzar aquest servir és necessari obtenir una targeta d'identificació que permet a l'usuari fer recàrregues elèctriques gratuïtes en aquest punt de la ciutat de Girona i també a qualsevol punt de recàrrega de la ciutat de Barcelona. La targeta d'usuari de vehicle elèctric la tramitarà i la lluitarà el servei de Mobilitat de l'ajuntament de Girona. 

tot i aquestes iniciatives la implantació del cotxe elèctric no acaba d'arrencar. a les comarques gironines  només s'han matriculat 7 vehicles elèctrics purs en tot el 2011, sis dels quals en el darrer trimestre. A tot Catalunya, les vendes no arriben a les 70 unitats i en el conjunt de l'Estat espanyol ratllen les 400.

Traslladen la Casa de la Cultura de Girona

Les obres pel nou edifici de la Casa de la Cultura de Girona ja han començat al carrer d'Emili Grahit. L'edifici actual s'havia fet petit i les instal·lacions ja eren molt velles.

El vell edifici està situat a la Plaça Hospital, davant de la seu de la Generalitat. En temps passats l'edifici era l'hospici de la ciutat fins que aquest es va tancar per fer servir l'espai per la cultura. L'edifici alberga el conservatori, el Galliner (l'escola de teatre), la biblioteca i diferents sales per a conferències i exposicions.

Les 12 campanades de cap d'any no sonen a la catedral de Girona

La gent congregada a la plaça dels Apòstols van quedar amb un pam de nas en adonar-se que la catedral de Girona no van tocar les 12 campanades habituals de fi d'any.

Després de superar la sorpresa produïda per l'absència de les campanades la gent s'ho va agafar rient. Molts d'ells van bromejar que la crisi és tan gran que fins hi tot han hagut de retallar les campanades. Tot i així la crítica va arribar a les orelles del bisbat de la ciutat. Aquests van respondre que les campanades havien sonat, però que la gent de la plaça feia massa xivarri i que per aquesta raó no les van sentir.

Tomás Alcoverro presenta el seu nou llibre a Girona

Tomás Alcoverro presentarà a Girona el pròxim dia 9 de gener el seu nou llibre, "La historia des de mi balcón".

Des de la Sala d'Actes de la fundació de la UdG el reconegut periodista presentarà als assistents la seva nova obra literària. El seu llibre recull un total de 46 cròniques escrites des del seu pis a Beirut, ciutat on ha estat corresponsal des del 1970. Aquestes cròniques han estat publicades al diari La Vanguardia, de la qual es corresponsal. Alcoverro és el periodista espanyol que més experiència té de les qüestions d'Orient Mitjà i l'únic amb corresponsalia fixa a Beirut.

Tomás Alcoverro ha estat guardonat amb premis com Premi Manuel Vázquez Montalbá i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Incidència a les línies de trens al tram entre Girona i Caldes de Malavella

A les quatre de la tarda s'ha informat per la megafonia de l'estació de Girona sobre una incidència entre aquesta estació i Caldes de Malavella. La causa ha estat un arbre a la via.

Un arbre ha caigut a la via a l'alçada de Caldes i ha impossibilitat la circulació de trens. Aquesta no s'ha reprès fins que els tècnics no han aconseguit arraconar l'arbre de forma que només ocupés un dels carrils. Els trens han començat a circular en el moment que els treballadors han aconseguit netejar una de les vies. Per tant, s'ha mantingut la circulació per aquell tram de manera que els trens passaven alternant-se de forma controlada.